ALBA CABRERA
El passat 27 d’octubre, coincidint amb l’homenatge per la mort d’Enric Pubill, expresident de l’Associació d’Expresos Polítics, es va celebrar un acte al Casino l’Aliança del Poblenou els 10 anys de l’existència del Memorial Democràtic. El 27 de febrer de 1976 es va legalitzar aquesta associació de la qual l’Enric Pubill era el president de l’associació, per indemnitzar als presos polítics i impulsar la creació del Memorial democràtic que naixaria el 2007 amb la Llei que aprovà el govern del PSOE de Zapatero per impulsar la Memòria Històrica a Espanya.
Abans de poder gaudir de l’obra A Voz Ahogada de Miguel Hernández interpretada per Apunta Teatre, l’acte va comptar amb ponències destacades de persones properes a l’Enric i personalitats del Memorial que havien treballat amb ell.
Els exdirectors del Memorial, Maria Jesús Bono i Jordi Palau-Lloberdos, van recordar la importància que ha tingut i té l’Estatut Català en defensa de les persones perseguides per les seves idees polítiques en favor a Catalunya la nit que Puigdemont havia proclamat la República Catalana amb els Jordis a presó. També van explicar el paper de l’Enric en la lluita durant el Franquisme per establir la veritat davant la manipulació de la història amb l’objectiu de garantir el dret de la ciutadania a conèixer la seva memòria. Després va comparèixer en Plàcid Planes, actual president del Memorial i va dir que l’aplicació del 155 podia eliminar el memorial democràtic però no la memòria de Catalunya i que tampoc oblidaríem l’Enric perquè fer-ho seria “oblidar-se de la dignitat“.
Carles Vallejo, actual president d’expressos, va recordar que el barri de Poblenou és un barri “llibertari, de lluita, de cooperativisme i ateneus” i a més va voler destacar que el 22 d’abril de 2002, l’Enric Pubill va llegir un manifest reivindicatiu al Liceu per demanar la creació del Memorial per la que va lluitar fins a la seva creació el 2007. Afegí igualment que estava segur que l’Enric hagués condemnat la violència policial patida l’1-O i la intervenció de les institucions catalanes.
Quan va acabar de comparèixer un dels companys de l’Enric Pubill que va viure amb ell al penal de Burgos l’obra tracta sobre aquest fet, ho va fer el fill de l’Enric per explicar que el seu pare va sacrificar la seva vida per la justícia, la comunicació i el respecte a les idees, doncs l’Enric tenia clar que “la veu d’un poble no es pot ofegar“. També va destacar la importància que el seu pare li donà a la participació del jovent i de les dones en la política per la construcció d’una nació millor i perquè ell ja deia que el feixisme encara podia rebrotar.
BARCELONA MEMÒRIA HISTÒRICA 