“En plena dictadura els gais érem uns perillosos socials”

IRINA BALART/ ALBA LEGIDE

Genealogista i heraldista, l’Armand de Fluvià va fundar el primer moviment espanyol d’aliberació homosexual. A més, de manera clandestina i sabent que podia ser empresonat va publicar una revista per al col·lectiu LGTB.

Respecte a la seva posició passada a favor de la monarquia, creu que la figura del rei té la mateixa rellevància en la societat?

Ja no sóc monàrquic. Vaig deixar de ser-ho amb la mort de Joan de Borbó. El seu fill va deixar de practicar les lleis dinàstiques i va permetre que la seva descendència es casés amb qualsevol. Volen mantenir els seus privilegis i l’única obligació que tenen se la salten.

En una entrevista va afirmar que la monarquia ha desprestigiat la mateixa institució. Quins fets l’han fet posicionar-se d’aquesta manera?

S’ha viciat la monarquia, perquè l’únic motiu que avui podria legitimar-la és que fos discreta. Un símbol del país ja que representa la història perquè és descendència dels reis anteriors. Però ara no queda res de tot plegat.

Per què amb el pas dels anys ha decidit fer-se independentista?

Ja era molt catalanista fa molts anys i cada vegada ho he vist més amb Castella hem estat més demòcrates, a diferència de l’imperialisme espanyol. Espero que algun dia s’imposi el seny i aconseguim la majoria suficient per ser independents.

L’únic problema contra el que hem de lluitar actualment és l’homofòbia”

Sobre el tema de l’homosexualitat, com és la vida d’una persona que s’ha passat la major part de la existència reprimit per un règim que perseguia els homosexuals?

Jo vaig tenir una etapa bisexual abans de decidir deixar d’enganyar-me a mi mateix. Vaig trigar una mica, però ho vaig fer; per tant, la gent no ho sabia i portava una doble vida molt amagada i sobretot nocturna, viscuda amb la por que la policia ens pogués enxampar. Tot i així, sortosament, des del punt de vista econòmic em podia permetre anar a París i altres ciutats on la situació era diferent

Creu que el fet que vostè el 1978 anunciés que era homosexual va ajudar a normalitzar la situació?

I tant; crec que sí. Així que cal sortir de l’armari, sobretot avui dia que totes les lleis estan del nostre costat i no patim cap discriminació legal. L’únic problema contra el qual hem de lluitar actualment és l’homofòbia i aquí és on els mitjans de comunicació de masses haurien d’incidir, perquè tenen la capacitat de fer canviar mentalitats i l’educació a tots els nivells, des de l’escola bressol a la universitat.

IMG_5000.JPG
Armand de Fluvià a casa seva, envoltat de retrats. / Cristina Alonso

Vostè va publicar una revista, AGHOIS*. Quines dificultats va patir?

La dificultat més gran és que en plena dictadura els gais érem uns perillosos socials. Uns corruptors
de menors. Érem, per a la medicina, uns malalts mentals; per a l’església, els pecadors; i per a la societat, l’escòria. Homes que havien abandonat la seva condició de mascles per esdevenir donetes. Recordo haver sentit a una mare dir que preferia tenir un fill mongòlic a un fill maricó.

*AGHOIS: Butlletí clandestí de l’Agrupació per la Igualtat Sexual, reat el 1971, encarregat d’informar sobre l’actualitat del col·lectiu LGTB.

Com arribava als subscriptors la revista?

Vam tenir poquets herois subscriptors, però després ho enviàvem a persones que sabíem que eren progressistes, catedràtics, intel·lectuals, etc. L’enviava des de París el director de la revista Arcadie.

“La genealogia és la cosa més certa per veure que la xenofòbia és absurda”

Com a genealogista vostè va dir en una entrevista que tots portem sang reial. Creu que vostè té avantpassats nobles o de la reialesa?

Si arribes a ser parent d’un Cabrera o d’un Rocabertí, les grans famílies nobles catalanes, aquestes s’emparenten amb família reial. De la mateixa manera que puc tenir parentesc amb moros, jueus, negres. La genealogia és la cosa més certa per veure que la xenofòbia és absurda.

Creu que és més difícil la genealogia ara que es poden canviar els cognoms d’ordre?

Serà difícil. Molta gent considera masclista que el cognom del pare vagi davant. No obstant això, Espanya i Portugal són els països més feministes perquè a cap país d’Europa tenen dos cognoms. Abans aquí era seguríssim trovar avantpassats. Ara si els matrimonis no estan d’acord, el secretari del jutjat ho decideix aleatòriament o per ordre alfabètic.

HISTÒRIA VIVA: UN PASSAT A LA MIRADA AL PASSAT DE FLUVIÀ

aghois

  • Fluvià va ser empresonat el 1957 per repartir propaganda a
    favor de la monarquia.
  • Roger de Gaimon va ser el pseudònim abans de sortir de l’armari.
  • Un inspector va trucar per obtenir informació de la revista AGHOIS. però gràcies a què l’Armand va reconèixer la seva veu, no van ser enxampats.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s