George Orwell va escriure amb neutralitat sobre la Guerra Civil espanyola

El corresponsal de guerra britànic relatà a les seves cròniques una versió molt dissident a les dels altres periodistes estrangers que van escriure sobre la guerra

ALBA CABRERA

Eric Arthur Blake, alies George Orwell, va ser un dels únics corresponsals que es va centrar en el fracàs dels liberals i de l’esquerra republicana espanyola durant la Guerra Civil. Tal com explicà el periodista també britànic Phillip Knightley al seu article “La veritat, la primera casualitat de la guerra (1975)”, Orwell va ser capaç d’escriure sobre els enganys i les falses il·lusions que tant republicans com pels franquistes van emprar durant el conflicte per justificar les seves accions.

El periodista britànic és també l’autor de la famosa obra titulada 1984.

El corresponsal britànic va ser qui es va arriscar a fer sortir a la llum el que la majoria va voler negar. Eric A. Blake va admetre a les seves cròniques el totalitarismeque existia tant d’un bàndol com de l’altre i afirmà que els republicans van perdre la guerra perquè es van centrar més reprimir la revolució comunista que en derrotar als feixistes. Però no ha estat fins ara que aquestes declaracions han començat a prendre força.

L’editor britànic d’esquerres, Victor Gollancz, no va voler publicar el llibre d’Orwell que recollia les seves cròniques sobre la Guerra Civil espanyola anomenat “Homenatge a Catalunya (1937)”. El llibre sortiria publicat editat per Secker & Warburg a Anglaterra i només es vengueren 600 unitats en vida de l’autor. Fins que el periodista britànic no va morir, la seva obra no es publicà als Estats Units perquè desmentia la versió oficial dels fets.

La visió oficiosa d’aquest enfrontament explica que els demòcrates havien perdut la batalla perquè les tropes franquistes van ser més potents. Ningú volia suportar conèixer una causa alternativa de la derrota, entre altres coses perquè potser era massa d’hora. El problema és que la gran majoria de corresponsals van ajudar a crear una versió dels fets que encara avui en dia segueix sent preferible a conèixer la realitat. Orwell va voler demostrar que una guerra la pot iniciar algú però ha de comptar amb la contestació de l’altre per poder efectuar-se i perdurar en el temps i que les accions d’ambdós bàndols sempre té un rerefons que els llibres de text prefereixen obviar.

El coneixement popular defineix als franquistes com als vencedors de la guerra i als republicans com les seves víctimes. La gran majoria dels corresponsals es van comprometre apassionadament amb la causa republicana per defensar l’ideal democràtic que aquesta representava. Però George Orwell no volia escriure sobre sentimentalisme polític sinó que volia informar de la manera més veraç i justa possible.

Knightley afirma que, excepte la Guerra del Vietnam, no hi va haver altra guerra, dels temps moderns que hagués fet sorgir tanta emoció, un compromís tan profund i tantes parcialitats violentes com la Guerra Civil Espanyola. A parer seu, l’objectiu dels periodistes durant la pugna va ser “fer propaganda” d’un dels dos bàndols d’una guerra ideològica i de classes.