Música més enllà de la guerra

Crònica d’un concert pendent

ALBA LEGIDE.

El 18 de juliol de 1936, Pau Casals assajava al Palau de la Música amb la seva orquestra, l’Orfeó Gracienc i la soprano Conxita Badia la Novena Simfonia de Beethoven. El motiu: l’endemà l’havien d’interpretar en la inauguració de l’Olimpíada Popular de Barcelona. Mentre assajaven, es va presentar un emissari de la Generalitat per anunciar l’aixecament militar al Nord d’Àfrica. El cop d’estat contra la República, l’inici de la Guerra Civil. El concert s’havia suspès. Enguany, la commemoració dels 80 anys de l’inici de la Guerra Civil n’ha volgut posar remei. “The show must go on”.

El Palau de la Música es va vestir de gala perquè tenia comptes pendents amb el mestre Pau Casals, amb la història mateixa. “L’últim Assaig”, nom amb el qual es va inscriure l’acte, va ser l’acte inaugural que donà el tret de sortida a tot el seguit d’activitats compromeses amb la reparació de la memòria i que s’encarregava de recuperar aquell concert interromput, tot recordant les etapes que van protagonitzar el període de la Guerra Civil.

L’acte va comptar amb la presència de nombrosos testimonis directes del 18 de juliol del 1936 en un esdeveniment adreçat sobretot als més joves, que malauradament n’eren la minoria. També van fer acte de presència diferents institucions de memòria històrica, entitats de la societat civil i representants dels països que van tenir una vinculació directa amb la Guerra Civil. França no hi podia faltar de cap de les maneres. El país veí va ser representat per Gérard Onesta, president de la regió Llenguadoc-Rosselló-Midi-Pyrénées, regió que va ser la destinació de milers de refugiats que creuaven els Pirineus escapant de l’horror de la guerra i el franquisme.

IMG_2586
La Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Rubén Gimeno al Palau de la Música a l’acte de commemoració de l’inici de la Guerra Civil

L’actriu i cantant Helena Miquel, juntament amb els actors Toni Sevilla i María Rodríguez, van dirigir la commemoració en el qual van fer referències a escriptors cèlebres com Pere Calders, George Orwell, Antonio Machado o Joan Sales, entre d’altres. L’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Rubén Gimeno, la Companyia Elèctrica Dharma i, com no podia faltar, l’Orfeó Gracienc van acompanyar musicalment.

Avui dia és inevitable pensar com hauria estat aquell concert amb Pau Casals al capdavant, perquè la barbàrie es va imposar a l’art, la cultura. Anys més tard aquest ha estat el resultat: un gest massiu de memòria democràtica pe reivindicar els valors universals de pau, justícia i reparació. Perquè aquell 18 de juliol d’ara fa 80 anys, Casals va seguir assajant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s