Pau Vinyes: “Els qui vam perdre la guerra també vam perdre el relat històric”

ALBA LEGIDE.

Pau Vinyes i Roig va néixer l’any 1964 i resideix des de sempre a Sant Andreu del Palomar. Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, ha aconseguit unir dos aspectes fonamentals de la seva vida: el seu barri i la seva feina. Treballa al Centre d’Estudis Ignasi Iglesias i ha estat autor i coautor de diversos llibres sobre Sant Andreu del Palomar i la Segona República a Catalunya

IMG_1052
Pau Vinyes al Centre d’Estudis Ignasi Iglesias

Què et va fer decidir estudiar història?

Vaig començar la carrera tard, entrant per l’accés a majors de 25 anys. La meva infantesa a nivell d’estudis va ser un desastre i després, ja de gran, vaig decidir que havia de fer un canvi a la meva vida. Sempre m’havia interessat la història, sobretot la pertanyent al meu barri de sempre Sant Andreu de Palomar, i això em va permetre conèixer altres realitats històriques.

A nivell educatiu creus que la manera en què s’ensenya la història és l’adequada?

Actualment no tinc cap lligam amb la universitat, però sempre està bé tenir uns estudis i un reconeixement acadèmic. Un problema que hi havia a la meva època i possiblement continuï és que als historiadors se’ns omple de molta informació i no se’ns dóna eines per després, un cop acabada la universitat, poder-nos desenvolupar. Crec que s’hauria de treballar molt la recerca, poder anar a arxius, i millorar les eines pel que fa a l’expressió escrita, ja que considero que no ens ensenyen i pot ser útil a l’hora de publicar en mitjans especialitzats. Per tant penso que s’hauria d’incidir en aquests aspectes.

A Espanya la memòria històrica ha estat un tema en ocasions problemàtic. Per què creus que succeeix? Patim “desmemòria històrica”?

Succeeix per una raó molt senzilla, perquè els qui vam perdre la guerra també vam perdre el relat històric. A diferència d’Itàlia o Alemanya on els feixismes van perdre la guerra, aquí la van guanyar i per tant la memòria històrica ha estat sempre un tema espinós. És una vergonya que després de 40 anys de democràcia el relat històric encara pateixi algunes dificultats i ja és hora de trencar amb això i reconèixer el passat i obrir-lo a tothom. Un exemple son les fosses comunes, que demostra la vergonya de què es posin dificultats pel tema de l’ADN o per reobrir-les per tal de dignificar a les víctimes.

Crec que a nivell oficial sí que patim una “desmemòria històrica”, ja que les institucions no han fet tot el que caldria, però per sort tenim entitats que de forma voluntària estan fent una feina enorme. Moltes de les fosses comunes que s’estan desenterrant son gràcies a mecenes o a aportacions a títol personal, però a les administracions encara se’ls ha d’empènyer.

“A diferència d’Itàlia o Alemanya on els feixismes van perdre la guerra, aquí la van guanyar i per tant la memòria històrica ha estat sempre un tema espinós”

A Catalunya existeix Memorial Democràtic, creus que s’està realitzant més feina de memòria?

El Memorial Democràtic va ser un encert quan va sortir a l’època del tripartit, però després va estar molt polititzat perquè va caure en mans de gent d’iniciativa. Quan va arribar CiU es va aigualir una mica amb la Joan Ortega al capdavant i va quedar enfosquit. Ara, però, sembla que potser està canviant ja que han posat un periodista al capdavant –malgrat hauria estat millor un historiador- que ha viscut de primera mà molts conflictes internacionals. Per tant sembla ser que ara el Memorial Democràtic agafarà una embranzida diferent i esperem que sigui la correcta: una institució que vetlli pels valors democràtics al mateix temps que fa de memòria històrica.

En moltes ocasions ha estat gràcies a la pressió ciutadana i les seves iniciatives que s’han iniciat projectes de rememoració. Quin paper creus que juga la gent? Institucions i ciutadania o al revés.

Hi ha moltes iniciatives que s’han realitzat gràcies a que hi ha hagut una institució que ha proposat idees i l’administració les ha agafat per fer-les seves. Però també hi ha vegades que des de la societat civil es proposen iniciatives que malauradament alguns ajuntaments no valoren o no atorguen el reconeixement adequat cap a les mateixes.

El nou Ajuntament de Barcelona està iniciant la revisió de noms de personatges franquistes i/o personatges amb un passat reprovable. Quina opinió et mereix? Penses que és una bona manera de començar o que haurien estat millor altres opcions?

A Sant Andreu és el primer lloc on s’ha creat una comissió formada per l’Ajuntament, diverses entitats i partits polítics per realitzar aquesta “prova pilot” de la memòria històrica en referència al nomenclàtor. A Barcelona és un tema amb el que s’ha d’anar amb peus de plom, perquè si no hi paréssim atenció al final canviaríem el nom de tots els carrers. Cadascun té una singularitat. S’ha de veure per què a aquests carrers se’ls va dedicar aquells noms.

Per tant, està bé que tots aquells personatges que d’alguna manera i de forma descarada no hagin tingut una sèrie de valors humans i democràtics siguin retirats del nomenclàtor. Per sort a Catalunya s’ha fet la feina i s’han retirat molts noms, en canvi a la resta d’Espanya hi ha indrets on encara es conserven noms com Generalísimo Franco, José Antonio Primo de Rivera, División Azul, Arriba España… És evident que encara queda molta feina per fer.

Penso que primer s’ha de fer molta pedagogia i estudiar bé cada cas. Personalment crec que s’ha de fer el canvi mínim i realment necessari de noms de carrers, els quals no lliguin amb una mentalitat democràtica.

“Crec que s’ha de fer el canvi mínim i realment necessari de noms de carrers, els quals no lliguin amb una mentalitat democràtica”

Ets historiador i de Sant Andreu de sempre, és possible que un barri pugui dur a terme propostes per potenciar la memòria històrica?

Des del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias i altres entitats ho estem fent, per ajudar a conèixer el relat històric del lloc on vivim i a entendre el què està passant avui. Si no entenem el passat, no podrem entendre el per què d’algunes actuacions d’avui dia. A partir de la descoberta i el coneixement del passat podem entendre el relat del present i del futur.

Què s’hi realitza al Centre d’Estudis Ignasi Iglesias?

Va néixer en un inici com a Arxiu Històric de Sant Andreu del Palomar. És a principis de la transició democràtica que es pren consciència de què aquí hi ha un patrimoni molt ric que s’està perdent. Per tant, l’any 1982 es decideix posar en marxa l’arxiu històric. Estàvem ubicats al Centre cívic de Sant Andreu on teníem un petit despatx i allà s’anaven recollint documents i relats històrics per evitar que es perdessin.

Més endavant, amb la posada en marxa dels Arxius Administratius Municipals de Districte, l’Arxiu Històric de Sant Andreu ja no tenia la lògica d’existir i per això es decideix la creació del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias al 1984, en honor al poeta i dramaturg andreuenc i també perquè el centre s’ubica a l’edifici on va néixer Ignasi Iglesias. A partir d’aleshores es desenvolupa una tasca de divulgació i protecció del patrimoni. A més, tenim una branca relacionada amb la part més divulgativa i que te referència amb les publicacions que fem, a part de rutes històriques, conferències, xerrades o congressos, entre d’altres.

L’altra branca que tenim és la reivindicativa, en la qual considerem que des del centre juguem un paper de salvaguarda de patrimoni mitjançant la col·laboració amb altres entitats i també amb l’Ajuntament. Vam col·laborar amb la llei de barris, amb el tema del casc antic de Sant Andreu i fem propostes de protecció de patrimoni. Actualment tenim fronts oberts i esperem que el nou ajuntament ens tingui en compte i valori les nostres propostes com és en la futura remodelació del mercat, el molí del Rec, etc.

Com ha respost la ciutadania davant el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias?

Quan hi hagut temes de reivindicació de patrimoni el poble de Sant Andreu sempre ha sortit al carrer. Així que es pot dir que és un poble que quan veu que se li està tocant un aspecte important del seu barri, es mobilitza i reclama la protecció del seu patrimoni.

Sembla que al final la història queda sempre reduïda a les grans gestes. Penses que és necessari conèixer la història de l’entorn més proper?

És interessant conèixer la macrohistòria, perquè no deixa de ser el conjunt de fets concrets que van sumant i es conjuguen en una gran història. No entendríem les grans gestes o els grans personatges si al darrere no coneguéssim els de segona o tercera fila. Hi ha qui rebutja la història local perquè la troba poc interessant però crec que s’equivoquen, perquè conèixer la realitat del teu entorn et permet conèixer la del gran entorn. Per tant, és clar que és important una figura com Francesc Macià, però és imprescindible conèixer quin era el seu entorn més proper.

“No entendríem les grans gestes o els grans personatges si al darrere no coneguéssim els de segona o tercera fila”

Tens algun referent que t’inspiri a seguir endavant?

El meu avi ha estat un referent, el qual no va ser historiador, sinó advocat. Ell va fer, en major o menor mesura, que fos qui soc avui dia, si és que sóc alguna cosa. El meu avui i el meu pare em van incentivar el coneixement sobre el país, el territori i el meu pare sobretot sobre Sant Andreu. Ells em van engrescar a estimar aquest territori i a partir d’aquí jo vaig decidir estudiar una carrera per aprofundir i adquirir unes eines sobre el coneixement del passat.

Pel que fa a historiadors generals que jo pugui tenir com a referents, podria dir el Josep Termes, historiador del catalanisme des del moviment obrer i desmenteix la idea del catalanisme lligat a la burgesia conservadora. Després tinc referents de professors de la facultat que em van ajudar i em van formar com en Pelai Pagès, l’Andreu Mayayo, el Carles Santacana, el Jordi Casassas, la Teresa Abelló, el Martí Pous, fundador del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias, i d’altres que me’n deixo. Però aquests referents com a professors de la universitat son els qui també m’han ajudat a formar-me com a historiador.

Anuncis

One thought on “Pau Vinyes: “Els qui vam perdre la guerra també vam perdre el relat històric”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s