L’Hospitalet i la seva essència antifranquista

ALBA CABRERA.

Aproximadament cada 3 mesos, el Museu d’Hospitalet organitza una ruta antifranquista de dues hores pel barri de CollBlanc i Torrassa per mostrar com es va viure a la ciutat hospitalenca, considerada històricament com un gran centre anarquista i ‘roig’, durant la dictadura franquista.

El passat dissabte 12 de març a les 11 del matí, un grup de 20 persones ens vam reunir davant la Biblioteca Josep Janes per seguir aquesta ruta que va començar davant la plaça Guernika.

Número 40

El primer que vam visitar va ser el número 40 d’aquest mateix carrer. Era l’edifici que el segle passat va ser la casa de l’Àngel Fernàndez que, com en Quico Sabater, pertanyia al grup dels Maquis, un grup terroristes anarquistes en contra dels franquistes. L’Àngel acabaria essent afusellat al Camp de la Bota dies després d’haver atemptat contra un falangista, essent un clar però violent exemple de resistència contra el règim.

DSC_0004.JPG
Fotografia de l’estat actual del número 40. ALBA CABRERA

Llavors, els assistents ens preguntarem d’on sorgia tota aquesta ira cap al Franquisme de l’Hospitalet. Quan va acabar la guerra, la ciutat tenia moltíssimes mancances d’infraestructures. Llavors, des de l’Ajuntament de l’Hospitalet franquista repartien els BANS (fulletons d’avisos oficials per part de l’alcalde) que prohibien llogar les barraques, infraestructures típicament nombroses a una ciutat de post-guerra.

Els blocs del Caudillo

Per donar una aparent encara que ineficaç resposta a aquesta demanda social, el 23 de febrer 1941 es van inaugurar els Blocs del Caudillo en aquesta mateixa plaça. Aquests pisos eren vivendes de protecció oficial però que només eren destinades als considerats no republicans, col·lectiu molt escàs en una ciutat majoritàriament anarquista. Van escriure 3 cops a la paret d’aquests edificis el nom de Franco, encara mínimament apreciables a dia d’avui.

DSC_0006.JPG
Aspecte actual d’un dels dos Blocs del Caudillo. ALBA CABRERA
DSC_0005.JPG
A la zona acotada pel cercle vermell s’hi pot apreciar el que queda de les pintades amb el nom de Franco. ALBA CABRERA
DSC_0023.JPG
BAN que va emetre l’Ajuntament franquista de l’Hospitalet aquell mes per avisar de la inauguració dels Blocs del Caudillo. ARXIU DE L’HOSPITALET

Cinema Romero

D’aquí vam marxar cap on abans es trobava el Cinema Romero. Un cinema dels anys 20 o 30 construït per la voluntat dels reconeguts germans arquitectes Puig i Gairalt de la GATCPAC de fer que el teatre i el cinema arribessin a la gent. Aquest cinema comptava amb més de 1000 seients i una entrada tant anterior com posterior. Per això, es va utilitzar com a lloc de reunió clandestina dels anarquistes durant el període que van governar les dretes a la II República (1933-1936).

En aquest mateix cinema es celebraria un Meeting enguany les eleccions del 1936 per a que les esquerres no tornessin a cometre l’error de dividir-se i poguessin recuperar el govern. A més, durant la post-guerra, l’edifici va convertir-se en un centre de reunió de la població hospitalenca perquè hi havia calefacció.

Els mateixos arquitectes d’aquest cinema també van construir a la ciutat d’on eren nadius el Teatre Joventut, que va funcionar com a cinema fins al 1972. Finalment, seria reobert a l’any 1991 com a teatre fins a dia d’avui.

DSC_0007.JPG
Aspecte actual dels Cinema Romero que avui són un espai juvenil de cultura. ALBA CABRERA

Plaça Espanyola

Tot seguit, la ruta va aturar-se a la Plaça Espanyola per a que poguéssim observar l’edifici que en un principi havia sigut una finca particular construïda pels Puig Gairal i que durant la II República es va convertir en edifici sindical obrer. En aquesta mateixa plaça es troba un dels refugis antiaeris registrats de la ciutat i va ser on es celebraria als anys 60 el Festival de las Canciones del Mundo, degut a la creixent inquietud cultural que s’experimentà a finals del règim.

cntfaiplazaespañola.jpg
L’ara i l’abans de l’edifici de la Plaça Espanyola. ALBA CABRERA // CNT L’HOSPITALET

Seguidament vam creuar la plaça i ens vam aturar davant l’Esglèsia de la Nostra Senyora dels Desamparats, església que havia sigut construïda al 1935 i que seria cremada pels anarquistes només un any després perquè per als franquistes, l’església era una entitat prioritària. Van recordar la memòria personal d’un mossèn franquista que es deia Jaume Busquests que va aconseguir guanyar influència al barri i demostrar que fins i tot el barri ‘roig’ de la Torrassa havia sucumbit al Franquisme.

nostrasenyoradelsdesamparats.jpg
L’ara i l’abans de l’esglèsia. ALBA CABRERA // ARXIU DE L’HOSPITALET
DSC_0011.JPG
Font pertanyent a la Plaça Espanyola. ALBA CABRERA

A l’esquerra de l’emblemàtica font de 1905-1907 que roman a la plaça, es troba l’emplaçament d’on va existir la Societat Coral El Universo, una entitat d’extrema esquerra del barri de Sants que es traslladà a l’Hospitalet per afinitat ideològica. Però al 1939, l’Ajuntament va prohibir les reunions polítiques i van haver de camuflar les seves activitats combinant-les amb la música i altres activitats culturals.

Després de la guerra, van fundar el Club Pimpinela de tennis-taula, per organitzar activitats culturals per a nens i esser un lloc de reunió per als obrers on s’impartien també cursos de català i es reprendrien les primeres reunions de CCOO després de la guerra als anys 60. També en aquest edifici es trobava la parada de l’autobus TH, l’únic bus que connectava precariament l’Hospitalet amb Barcelona fent un recorregut des de la Torrassa fins a Plaça Espanya durant la post-guerra.

clubpimpinela.jpg
L’ara i l’abans del Club Pimpinela. ALBA CABRERA // ARXIU DE L’HOSPITALET

Caserna de Collblanc-Torrassa

Degut a que era sabut que l’Hospitalet era una ciutat de tendència anarquista, anticlerical i catalanista, el règim va voler incrementar la presència policial al lloc perquè no podia controlar la població des de La Falange, doncs a l’Hospitalet el partit únic tenia menys d’un miler d’afiliats.

La caserna de la Guardia Civil de CollBlanc-Torrassa es trobava on avui es troba la Fundació Akwaba. A l’Arxiu de l’Hospitalet s’han trobat 5000 informes personals: expedients que l’alcalde, a càrrec d’altres institucions militars, judicials o extramunicipals, demanà a la policia per a que investigués a aquestes persones. S’ha calculat que cada expedient tenia un mínims de 3 o 4 testimonis, per tant, durant el franquisme van ser interrogades unes 20.000 persones només a la ciutat de l’Hospitalet, evidenciant el període de por i repressió que va ser la dictadura.

 

portacaserna
L’ara i l’abans de la porta de l’edifici de la caserna. ALBA CABRERA // MEMORIADEBARRILATORRASSA.BLOGSPOT.COM
DSC_0013.JPG
Aspecte del pati interior del que abans era la caserna. ALBA CABRERA

Placa dels bombardejos

Fins fa poc, es pensava que els bombardejos de l’aviació italiana durant la Guerra Civil només havien apuntat al territori català a la ciutat de Barcelona i que la resta d’ells pertanyien a casos aïllats. Però recentment, s’ha sabut que a l’Hospitalet no van ser tan puntuals com es creia. La Torrassa va ser un objectiu feixista per ser un barri ‘roig’, i això es va saber a partir d’analitzar les memòries personals dels hospitalencs que van viure aquella situació.

DSC_0015.JPG
Imatge de la placa commemorativa que es troba just al mateix carrer un viu un veí hospitalenc autodeclarat franquista. ALBA CABRERA

Edifici del registre de la propietat i l’escola de la familia d’en Floreal Ocaña

Per concloure la ruta, vam anar a visitar el que durant la II República va ser el registre de propietat de la ciutat, que seria cremat al 1933 pels anarquistes amb el guany de les dretes. I finalment, vam arribar a la casa de la Família d’en Floreal Ocaña. Una família republicana que creia en un món diferent i van decidir fundar una escola per nens alternativa on aprenien música, teatre, català, castellà i francès. En Floreal volia evitar que els nens anessin a treballar a les fàbriques davant la manca d’escoles públiques a la ciutat que no es construirien fins als anys 50.

DSC_0016.JPG
Aspecte actual de l’edifici del registre de la propietat. ALBA CABRERA
DSC_0017.JPG
Aspecte actual de l’edifici on van viure i van tenir l’escola la família d’en Floreal Ocaña, que les seves filles teniem noms com el de Alba, Armonia, Llibertat o Igualtat. ALBA CABRERA

Per què la violència es va apoderar de l’esquerra de l’Hospitalet?

La reflexió d’aquesta ruta resideix en entendre el per què de que els anarquistes hospitalencs reaccionessin també amb violència davant de la violència feixista. Les  dolentes condicions de vida de la ciutat durant la II República degut al inconformisme polític, durant la Guerra Civil i durant el Franquisme, van fer créixer la ràbia i la impotència entre la gent de la ciutat perquè s’adonaven que no se’ls tenia en compte com a persones, no s’invertia en ajuda social a l’Hospitalet. És cert que aquest fet no és una disculpa pels actes vandàlics que van dur a terme alguns anarquistes de l’Hospitalet, però la seva realitat estava plena de desesperació.

El que vol inculcar també aquesta visita és el fet de demostrar que destruir el patrimoni no porta a cap lloc encara que sigui per reivindicar la llibertat d’un poble i anima a lluitar contra les injustícies però des del diàleg. Perquè l’odi mai es pot resoldre amb més odi.

SI VOLEU SABER LES ACTIVITATS CULTURALS QUE S’ORGANITZEN A L’HOSPITALET, CONSULTEU LA WEB DEL MUSEU DE L’HOSPITALET

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s