Gil Toll presenta el seu darrer llibre sobre les memòries del diari El Diluvio al Col•legi de Periodistes de Catalunya

ALBA CABRERA.

El passat dimarts dia 1 de març es va fer la presentació del llibre El Diluvio editat per en Gil Toll al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona. L’obra és una recull de les memòries de El Diluvio (1858-1939). Aquest diari fou el segon en tirada a Barcelona de caire republicà i federalista , doncs només La Vanguardia venia alguns pocs exemplars més a la ciutat.

A part de l’editor del llibre, van ser presents a l’acte les següents persones: en Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art que va treballar al Diario de Barcelona; l’Eduard Sanjuan, director del programa 30 Minuts de TV3 i nét d’un periodista que va treballar a El Diluvio amb el mateix nom; en Frederic Pujolà, fill d’en Frederic Pujulà que va ser subdirector del diari; l’Elisabet de Lasarte, néta d’en Manuel de Lasarte qui va ser l’editor del diari des de la fundació d’aquest i d’en Jesús Martínez, periodista de Ediciones Carena que han publicat el llibre.

DSC05965
D’esquerra a dreta es situaven en Jesús Martínez, l’Eduard Sanjuan, l’Elisabet de Lasarte, en Gil Toll, en Frederic Pujolà i en Jose Maria Cadena. ALBA CABRERA

Aquest llibre precedeix a la publicació de les memòries que en Gil va fer sobre el diari El Heraldo de Madrid i tal i com va explicar en Jesús Martínez, “és un gran reflex de la societat barcelonina del moment perquè relata tant fets de la guerra com de la quotidianitat”.

“La història també  la formen les petites històries” Jesús Martínez

Els trets més rellevants de la història de El Diluvio

Durant la presentació es van destacar diversos trets que van fer del diari un dels més importants de la ciutat comtal. D’entrada, el diari era un diari d’empresa, amb la seva redacció al carrer Consell de Cent.

DSC05971
Aquesta va ser una de les vistoses portades que treia El Diluvio. Concretament, aquesta pertany a l’any 1926. ALBA CABRERA

El Diluvio era una publicació que s’escrivia en castellà però era de to popular. Per això, no era d’estranyar que vengués més 100.000 exemplars i assolís nivells de difusió a l’altura de La Vanguardia, encara que per al sector polític de dretes només era ‘l’eco de les clavegueres’. A més, el director del diari -en Jaime Claramuntguardava una relació propera amb el president Lluís Companys i el subdirector, en Frederic Pujulà, era amic d’en Pablo Picasso.

ELDILUVIOPICASSO
A l’esquerra es veu un Collage (1913) de Picasso on hi va adherir una pàgina de El Diluvio, a la dreta, el retrat (1900) que va pintar Pablo Picasso del seu amic Frederic Pujulà. ALBA CABRERA

Quan va acabar la guerra, el diari va ser incautat pels franquistes. Però actualment, es pot consultar tota la col·lecció del Almanaque de El Diluvio a l’Arxiu Històric de Barcelona. Una oportunitat que per a en Josep Maria és el que “permet comprovar que era un diari ben treballat i que va ser el mitjà més destacat que donava una visió d’esquerres del periodisme a Catalunya durant el segle XX.

Les històries d’en Frederic Pujulà, en Manuel de Lasarte i l’Eduard Sanjuan

Segons va expressar el seu fill Frederic Pujolà, en Frederic Pujulà era un periodista molt culte i que va viure experiències de tot tipus, “trobant sempre la part còmica en lo tràgic”, molt amic de Picasso. Va passar una mica més de dos anys a la presó quan va acabar la guerra i a part d’escriure crítiques de teatre i ser corresponsal a França, també va escriure novel·les de ciència-ficció i teatre, així com també va ser ell qui va organitzar el primer Congrés d’Esperanto celebrat a Barcelona.

DSC05967
Aquesta és l’acreditació d’en Frederic per a poder ser corresponsal francès. ALBA CABRERA

L’Elisabet va relatar que el seu avi, en Manuel de Lasarte, va fer-se càrrec de l’edició del diari com un negoci perquè “comptava amb magnífics periodistes que feien bé la seva feina”. Després de la Guerra Civil i durant la dictadura franquista, la seva família ja “ni volia parlar del setmanari”, doncs, quan Barcelona va ser ocupada, els nacionals els hi van indultar tot el capital del diari, acumulant grans deutes a l’empresa i obligant-la conseqüentment a tancar. La neta d’en Lasarte confessà que la seva família es van quedar a Barcelona perquè pensaven que la dictadura i la repressió acabarien aviat, però es van equivocar. També va afegir com anècdota que al 1986, 11 anys després de la mort de Franco, va rebre una carta que li permetia poder recollir un monotip rovellat que va pertànyer al El Diluvio.

L’Eduard Sanjuan va explicar que ell no va conèixer personalment al seu avi perquè va haver de marxar a l’exili cap a Francia al 1939, arribant finalment a Londres on moriria finalment a l’any 1950 acompanyat només d’un dels seus fills. Però afirmà que ell es va encarregar d’esbrinar coses sobre el seu avi mentre estava estudiant periodisme. El seu avi va rebre una commemoració per provar la innocència d’un matrimoni i el seu fill de Benagalbon que van ser empresonats injustament i també van nombrar un dels carrers d’una trinxera del front deMadrid durant la Guerra Civil. L’Eduard Sanjuan del segle passat escriuria “Mi Calle”, un article explicant aquest fet, juntament amb molts altres plens de contundència i deixant clara la seva posició progressista i federalista de manera molt radical. A més a més, va ser advocat i va mantenir una relació d’estreta amistat amb l’Àngel Samblancat, periodiste i advocat de l’època del qual justament el dia de la presentació es complien 131 anys del seu naixement.

DSC05970
Entre el públic de l’acte es trobava la neboda-néta de l’Àngel Samblancat, que també va oferir unes paraules sobre el periodista. ALBA CABRERA

 

SI NO VAU PODER ASSISTIR A L’ACTE, AQUÍ EL PODEU VEURE SENCER EN VÍDEO:

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s