Presentació a l’ETSEIB sobre els 3 directors de l’escola durant la Guerra Civil

ALBA CABRERA.

L’ETSEIB (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona) va celebrar el passat dia 16 de febrer un acte per donar a conèixer les figures dels 3 directors de l’escola durant la Guerra Civil per recuperar la història de la institució amb el recolzament del Memorial Democràtic.

La presentació va comptar amb la presencia d’en Jordi Palou-Loverdos, president del Memorial i de la de la Neus Cònsul, actual directora de l’ETSEIB i va ser encapçalada per en Guillermo Lusa Monforte, enginyer industrial exdirector i professor emèrit de la casa que ha investigar sobre el buit de la documentació testimonial de l’escola que existia durant el període de 1936-1939.

IMG_20160216_181451
Inici de l’acte amb la ponència inaugural -d’esquerra a dreta- d’en Jordi Palou-Loverdos, la Neus Cònsul i en Guillermo Lusa Monforte. ALBA CABRERA

Motivat per la seva inclinació republicana i antifranquista, en Guillermo volia saber què era el que havia succeït a la facultat durant la Guerra Civil. Durant la dècada dels 60 i enmig de la seva tesi doctoral, l’enginyer va prendre contacte amb les famílies dels tres directors republicans que constaven d’aquell període: en Santiago Rubió i Tudurí (1936), en Fidel Montcada Nieto (1937) i en José Ballvé Martínez (1938).

IMG_20160216_195204
En Guillermo va mostrar a la presentació tres fotografies personals dels tres directors, doncs a la sala dels retrats de tots els directors que ha tingut l’ETSEIB, són els que en manquen: d’esquerra a dreta,  en Santiago Rubió i Tudurí, en Fidel Moncada Nieto i en José Ballvé Martínez. ALBA CABRERA

En Guillermo també va llegir sencera la tesi doctoral d’en Javier Madariaga Las Industrias de Guerra de Cataluña durant la Guerra Civil que li va permetre posteriorment trobar la documentació desapareguda a l’Arxiu de Montserrat Tarradellas i Macià.

El president del Memorial Democràtic va felicitar la labor de l’ETSEIB de part de la institució que presideix i de la Generalitat de Catalunya per “haver recuperat un dels molts forats negres d’oblit de la història del país durant la Guerra Civil i els primers 20 anys de la dictadura franquista”. En Jordi també va destacar la rellevància de conèixer qui van ser els directors de l’Escola perquè “és un fet que mostra de manera directa l’esforç del sector de la enginyeria industrial a Barcelona durant els bombardejos de la Guerra Civil”.

La universitat va posar a disposició dels assistents de l’acte exemplars gratuïts de documentació testimonial que va trobar en Guillermo Lusa sobre l’ETSEIB durant el període de la Guerra Civil i des de que va néixer al mitjans del segle XIX fins a la dècada del 2000.

IMG_20160217_014833
Aquests tres exemplars contenen la documentació principal en la que Guillermo ha basat la seva presentació i han sigut editats per ell mateix. ALBA CABRERA

Els 3 directors republicans de l’ETSEIB

El primer dels tres directors republicans de l’escola va ser en Santiago Rubió i Tudurí. Sota el seu càrrec nombrat per la Generalitat per pertànyer a una coneguda família republicana i catalanista, en Santiago va participar al 1936 en la Conferència de l’Aprofitament Industrial de les Riqueses Naturals de Catalunya (CAIRN), encara que mai es portés a la pràctica. Havent deixat ja el seu càrrec, Rubió i Tudurí s’exilia a França al 1938 i deu anys més tard a Argentina, on participaria en la construcció del metro de Buenos Aires. Al 1965 que tornà a Barcelona i aquí romangué fins la seva mort al 1980.

El segon director republicà va ser en Fidel Moncada Nieto. Nombrat al 1937 per govern de la República en l’exili, en Fidel era afiliat al sindicat d’enginyeria industrial d’UGT i va voler renovar la normalitat a la plantilla del professorat que havia patit la depuració a principis de la guerra. Moncada Nieto abandonaria el seu càrrec un any després per fer-se director dels Alts Forns del Mediterrani al Port de Sagunt, després de la caiguda dels del País Basc. Obligat al 1939 a entregar els Alts Forns al Franquisme, va ser empresonat fins al 1941. Després, s’apuntaria a la Unió dels Intel·lectuals Lliures i tornaria a ser empresonat de 1947 a 1948. Fidel Moncada Nieto va participar en diversos projectes com la planificació dels barris de la Concepción i el Pilar a Madrid i el Salto de las Norias, a més de reafiliar-se al PSOE al 1958 i a UGT al 1960.

El tercer i últim director republicà va ser en José Ballvé Martínez durant el 1938. Ballvé havia estat professor de l’escola però era a Madrid quan es va produir el cop d’estat dels nacionals i no va poder tornar a Barcelona fins llavors. Quan va tornar, Ballvé va firmar el Manifest dels Intel·lectuals per la Resistència Franquista i va voler posar en marxa el que el seu antecessor havia planificat però va durar poc en el càrrec perquè aquell any Barcelona va ser bombardejada i caigué en mans franquistes a principis del 1939. La seva fugida va ser accidentada perquè, tot i que va comptar amb l’ajut del SERE (Servicio de Evacuación de los Refugiados Españoles), el seu vaixell cap a República Dominica sortia de Bordeus quan la ciutat estava essent bombardejada al maig de 1940 i el seu viatge es va retardar. Al arribar a República Dominicana, en José no trigaria en traslladar-se a Mèxic, on hi seria treballant com a professor universitari fins la seva mort al 1962.

IMG_20160218_115704
Fotografía recollida a l’exemplar de documentació num.24 sobre el tercer director, José Ballvé, del Manifest dels Intel·lectuals per la Resistència Franquistmba, que aquest va firmar juntament amb personalitats com Pablo Picasso o Pompeu Fabra. ALBA CABRERA

L’ETSEIB durant la Guerra Civil Espanyola

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona és l’escola industrial més antiga d’Espanya i la única que ha fet una recerca memorial del seu ‘passat oblidat’ a nivell europeu. L’ETSEIB va néixer l’1 d’octubre de 1851, acompanyada d’un context de bonança econòmica i comercial catalana però sense poder fugir de la inestabilitat política de Catalunya fins a finals de la dictadura franquista.

Des de la seva fundació, l’ETSEIB ha mantingut la seva activitat acadèmica i institucional ininterrompuda fins a dia d’avui. De 1936 a 1939, l’escola va passar a ser propietat del govern de la Generalitat pel decret conegut com el CENU d’unificació de tot el sistema educatiu i el claustre va patir una depuració republicana del professorat amb la fugida de molts professors a l’Espanya dels nacionals.

L’escola va servir de lloc d’assaig de defensa passiva contra els bombardejos i el seu laboratori de Química Orgánica va actuar en la Comissió de la Indústria de Guerra sota la presidència de Josep Tarradellas i hi van caure 8 bombes al seu recinte durant el conflicte.

Posteriorment, els enginyers participants d’aquestes activitats de l’escola serien cridats a Anglaterra per ensenyar-los a planificar els plans contra els atacs aeris feixistes, doncs van ser ells qui van organitzar el pla per refugiar a la ciutadania al metro de Barcelona quan va ser bombardejada al 1938.

IMG_20160216_192356
Mapa de les bombes que van caure a Barcelona a finals dels anys 30 i prinicipis dels 40 on està senyalat el campus de l’ETSEIB. ALBA CABRERA

PER A MÉS INFORMACIÓ sobre en GUILLERMO LUSA MONFORTE…

Notícies sobre en Guillermo a l’ETSEIB

Guillermo a la Universitat de Vigo

A més, si voleu conèixer altres organismes que van ajudar als republicans espanyols durant l’exili… http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/115618/1/DHMMC_Velazquez_Hernandez_A._La_otra_cara.pdf

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s