Ser dona al florido pensil

PAULA MATEO.

El Teatre Poliorama es va convertir ahir en una aula de l’Espanya franquista del 1959. Amb el crucifix i les imatges de Francisco Franco i Primo de Rivera presidint l’aula, les cinc protagonistes ens representen el que va ser durant molts anys l’educació a Espanya. Aquest cop, des de la perspectiva de les nenes que van viure el règim.

Vint anys després de l’estrena de El Florido Pensil, el director Fernando Bernués ens torna a portar a Barcelona, l’adaptació del llibre homònim d’Andrés Sopeña en la seva versió femenina. De l’11 de febrer al 6 de març, Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès, Mireia Portas i Isabel Rocatti seran les encarregades de fer-nos riure amb les irracionalitats de l’època i mostrar-nos en clau humorística les diverses assignatures que s’inculcaven a les nenes en aquesta època: Eseñanzas del Hogar, Corte y confección, Economía doméstica… Totes elles destinades a ensenyar el paper de la dona en el règim franquista: la llar i la família.

image
Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès, Mireia Portas i Isabel Rocatti interpreten les nenes d’El Florido Pensil. TIMEOUT

Es tracta d’una crida feminista i de sentit comú, on es posen de manifest tots els problemes que comporta formar part d’una societat patriarcal on l’educació no només ha estat limitada, sinó indignant pels drets de les dones. Els diversos comentaris des de l’actualitat ens mostren l’absurditat del sistema educatiu franquista i les notícies d’actualitat sobre violència masclista o frases com: “Las mujeres nunca descubren nada; les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer más que interpretar, major o peor, lo que los hombres nos dan hecho” de Pilar Primo de Rivera (1942), fan pensar que les coses han canviat però que encara queda camí per avançar en igualtat i dignitat. “Eren uns altres temps”… “O no!”

 

Retrat de memòria col·lectiva

El Teatre Poliorama ha decidit recollir els testimonis de les espectadores que han viscut aquella època amb la intenció de crear un retrat de memòria col·lectiva. Aquelles que ho vulguin, podran fer arribar a través de les xarxes socials o la web del teatre un escrit amb les seves vivències. D’entre tots els testimonis, se’n farà una selecció que les actrius llegiran després de la funció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s